Mémoire du son

Passat els anys 70 va haver-hi una renaixença de la música tradicional que havia desaparegut a Catalunya nord, excepte les Cobles de sardanes i els ballets folklòrics. El Maties Mazarico i els seus alumnes i companys i companyes, Frederic Guisset, Vicenç Vidalú, Isabel Garcia, Pere Jordà, son el testimoni d’aquesta ona de músics que van intentar fer viure aquestes músiques i cançons oblidades amb els instruments antics, com es va fer en altres països. Això va passar necessàriament per la reapropiació de la llengua i la cultura del país.
En dehors des Cobles de sardanes et des danses folkloriques, la musique traditionnelle avait disparu de la Catalogne Nord. Elle a connu un regain après les années 70 et Maties Mazarico et ses élèves et ami.es, Frédéric Guisset, Vincent Vidalou, Isabel Garcia, Pierre Jordà, témoignent de cette vague de musicien.es qui, comme dans d’autres pays, ont essayé de donner vie aux musiques et chants oubliés, avec les instruments anciens. Processus qui s’est nécessairement opéré à partir de la réappropriation de la langue et de la culture du pays.